"Los instrumentos de evaluación condicionan el estilo de aprendizaje, la forma de aprender"

El text de Miguel Ángel Santos Guerra és una reflexió interessant envers l’avaluació que el professorat fa envers l’activitat d’aprenentatge dels alumnes. A més, aquest article posa de manifest alguns aspectes de l’avaluació que, sovint, els professors tendim a oblidar. Per exemple, cal destacar l’afirmació de l’autor quan diu “Los instrumentos de evaluación condicionan el estilo de aprendizaje, la forma de aprender”. Fent referència a altres frases que l’autor escriu, la forma d’avaluar actual i tradicional incita els nens i nenes a memoritzar els continguts per tal d’arribar a una meta que té l’aprovat com a medalla del triomf. Si més no, cal insistir en aquest aspecte de l’avaluació ja que el fet de que avaluar determini la forma d’aprendre d’un alumne o una alumna ens ha de fer veure els defectes d’aquesta forma d’avaluació. És a dir, sabent que estem condicionant, restringint, seccionant l’estil d’aprenentatge de molts estudiants hauriem de replantejar-nos l’avaluació que portem a terme de cara als nostres alumnes. Hi ha múltiples formes d’avaluar que alhora poden fomentar la motivació dels nens i nenes per l’aprenentatge i poden propiciar l’aprenentatge de noves formes d’estudi, donant així una nova perspectiva a la forma d’aprendre dels nois.

D’altra banda, hauríem de lluitar perquè l’avaluació no s’entengués com quelcom negatiu sinó com a una opció més d’incrementar el propi desig d’aprendre i també incrementar les noves formes d’aprenentatge que s’han esmentat anteriorment. De la mateixa manera, està el fet de que, molt sovint, els exàmens o “controls” com diu l’autor del text, no estan del tot ben elaborats, ja que, no acaben de concretar la pregunta i per tant, dóna lloc a múltiples respostes que, com hem vist, poden ser des del pensament lògic, pensant amb el cap, o simplement, citant el que posa en el llibre sense entendre-ho i sense investigar què és cada cosa.

Per tant, estem davant de diferents problemes: d’una banda, el fet de que s’avaluï l’aprenentatge dels nens un sol dia i amb un sol qüestionari ja resulta una mica radical perquè no es tenen en compte factors que poden influir en el resultat de l’examen i que poden determinar l'autoconcepte de l’alumne, ja que, pel simple fet de que l’alumne no hagi pogut respondre una sèrie de preguntes satisfactòriament, sigui pel motiu que sigui ( malaltia, problemes personals, una situació complicada, etc.), no mostra el que l’alumne sap o pot arribar a saber. De manera que, hem de plantejar-nos el caràcter de l’examen com a únic mètode d’avaluació final ja que aquest no té en compte factors que influeixen els nostres alumnes i, d’altra banda, també ens hauríem de plantejar la manera d’elaborar els “controls” ja que hauríem de fixar-nos molt més a l’hora de crear les preguntes ja que hem de tenir en compte que un nen que, tot d’una, està començant a experimentar el que significa un examen, probablement respondrà, amb tota sinceritat, allò què pensa i no allò que li demanem: la resposta adequada que és la que es troba al llibre. Aquest cas el podem observar en l’article de Santos Guerra quan en una de les anècdotes que són explicades, un alumne suspèn un examen al respondre que les vaques viuen bé en comptes de respondre: en ramaderia extensiva i intensiva, la resposta que buscava el professor.