"Los instrumentos de evaluación condicionan el estilo de aprendizaje, la forma de aprender"

El text de Miguel Ángel Santos Guerra és una reflexió interessant envers l’avaluació que el professorat fa envers l’activitat d’aprenentatge dels alumnes. A més, aquest article posa de manifest alguns aspectes de l’avaluació que, sovint, els professors tendim a oblidar. Per exemple, cal destacar l’afirmació de l’autor quan diu “Los instrumentos de evaluación condicionan el estilo de aprendizaje, la forma de aprender”. Fent referència a altres frases que l’autor escriu, la forma d’avaluar actual i tradicional incita els nens i nenes a memoritzar els continguts per tal d’arribar a una meta que té l’aprovat com a medalla del triomf. Si més no, cal insistir en aquest aspecte de l’avaluació ja que el fet de que avaluar determini la forma d’aprendre d’un alumne o una alumna ens ha de fer veure els defectes d’aquesta forma d’avaluació. És a dir, sabent que estem condicionant, restringint, seccionant l’estil d’aprenentatge de molts estudiants hauriem de replantejar-nos l’avaluació que portem a terme de cara als nostres alumnes. Hi ha múltiples formes d’avaluar que alhora poden fomentar la motivació dels nens i nenes per l’aprenentatge i poden propiciar l’aprenentatge de noves formes d’estudi, donant així una nova perspectiva a la forma d’aprendre dels nois.

D’altra banda, hauríem de lluitar perquè l’avaluació no s’entengués com quelcom negatiu sinó com a una opció més d’incrementar el propi desig d’aprendre i també incrementar les noves formes d’aprenentatge que s’han esmentat anteriorment. De la mateixa manera, està el fet de que, molt sovint, els exàmens o “controls” com diu l’autor del text, no estan del tot ben elaborats, ja que, no acaben de concretar la pregunta i per tant, dóna lloc a múltiples respostes que, com hem vist, poden ser des del pensament lògic, pensant amb el cap, o simplement, citant el que posa en el llibre sense entendre-ho i sense investigar què és cada cosa.

Per tant, estem davant de diferents problemes: d’una banda, el fet de que s’avaluï l’aprenentatge dels nens un sol dia i amb un sol qüestionari ja resulta una mica radical perquè no es tenen en compte factors que poden influir en el resultat de l’examen i que poden determinar l'autoconcepte de l’alumne, ja que, pel simple fet de que l’alumne no hagi pogut respondre una sèrie de preguntes satisfactòriament, sigui pel motiu que sigui ( malaltia, problemes personals, una situació complicada, etc.), no mostra el que l’alumne sap o pot arribar a saber. De manera que, hem de plantejar-nos el caràcter de l’examen com a únic mètode d’avaluació final ja que aquest no té en compte factors que influeixen els nostres alumnes i, d’altra banda, també ens hauríem de plantejar la manera d’elaborar els “controls” ja que hauríem de fixar-nos molt més a l’hora de crear les preguntes ja que hem de tenir en compte que un nen que, tot d’una, està començant a experimentar el que significa un examen, probablement respondrà, amb tota sinceritat, allò què pensa i no allò que li demanem: la resposta adequada que és la que es troba al llibre. Aquest cas el podem observar en l’article de Santos Guerra quan en una de les anècdotes que són explicades, un alumne suspèn un examen al respondre que les vaques viuen bé en comptes de respondre: en ramaderia extensiva i intensiva, la resposta que buscava el professor.

"La evaluación tiene un componente de comprobación (muy complejo); pero otro de atribución (no menos problemático)

Resulta gaire bé impossible continuar comentant l'article sense citar una de les frases d'aquest que diu: “ La evaluación tiene un componente de comprobación (muy complejo); pero otro de atribución (no menos problemático)...”. Així que, de fet, aquesta afirmació ens dóna pistes sobre com és la nostra avaluació i per tant, podem saber que consta de dues parts: una de comprobació i una altra d'atribució.

Això pot tenir diferents significats. D'una banda, el fet d'avaluar implica moltes coses i una d'elles és que, tradicionalment, l'avaluació s'entén com allò que serveix per comprobar que un alumne ha assolit una sèrie de continguts. Per tant, hi ha la tasca de la comprobació de que l'alumne coneix tots els continguts que requereix per avançar en el curs i per pujar de nivell d'estudis. Irònicament, també hi ha una altra comprobació i aquesta costa més de reconèixer: la comprobació de que els alumnes, la majoria de les vegades, aprenen conceptes per tal d'escriure'ls en la prova i després, de la majoria d'aquests continguts, s'obliden. Un cop més, s'entreveu un defecte de l'avaluació tradicional.

D'altra banda, l'atribució, com s'ha dit abans, crea més problemes que la comprobació. L'atribució que un professor fa sobre un alumne que ha tingut un èxit o un fracàs acadèmic i les causes que l'han portat a tal situació és perillosa, ja que, com ja sabem, moltes vegades no tenim en compte molts factors que influeixen els notres nens i nenes i, per tant, a l'hora d'atribuir relacions causals als èxits d'un alumne poden sorgir moltes problemàtiques. A més, moltes vegades, s'acostuma a culpar l'alumne pel seu mal rendiment en comptes de pensar que, pot ser, el problema és el docent. Per tant, com molt bé insinúa l'article, hem de ser especialment rigorosos a l'hora d'analitzar les causes del rendiment acadèmic de cada cas en concret. No ens podem basar en una sola prova per determinar que aquell alumne no té facilitat amb les matemàtiques o que aquella alumna no parla bé el català.

"La metodología condiciona la evaluación, pero la evaluación condiciona el aprendizaje"

Per acabar, m'agradaria destacar l'oració : “ La metodología condiciona la evaluación, pero la evaluación condiciona el aprendizaje” i, agafant el mateix exemple de l'article, si l'avaluació exigeix memoritzar, l'aprenentatge s'encaminarà a repetir. D'aquesta manera, queda clar que la manera de fer, la manera d'ensenyar determina molt l'avaluació ja que, segons allò que tu ensenyis, allò que tu transmetis, serà en el que et podràs basar per tal d'avaluar els teus alumnes. Pel contrari, si expliques d'una determinada manera, demanant una sèrie de respostes ( que no siguin precises, raonades, abstractes, etc.) mentre que a l'hora d'avaluar els alumnes els hi demanes tot el contrari: respostes clares i concises, justificar la resposta, repetir el que posa en el llibre... No estàs transmetent un bon model d'avaluació ja que ells no saben el que tu els hi demanes, que és el que s'ha de deixar clar des del primer moment. Per tant, tornant al exemple, si en la teva avaluació l'examen es basa en memoritzar les respostes del llibre per tal d'escriure-les al full de la prova, l'aprenentatge d'aquells nens i nenes consistirà en anar repetint allò que posa en el llibre, o en el seu defecte, allò que tu els ensenyat. Si, pel contrari tu demanes respostes raonades tot i que no siguin exactament les del llibre sinó que es puguin justificar i d'una manera lògica respongui el mateix però amb les seves paraules, aquell nen aprendrà un concepte fent-lo seu i per tant, molt possiblement, l'assumeixi millor que si hagués de repetir la frase del llibre. D'aquesta manera podem dir que, l'avaluació condiciona molt notablement l'estil d'aprenentatge o la forma d'aprenentatge en la que un alumne es prepara el contingut de cara a una pròxima avaluació. Això, com hem dit abans ,és degut a que els nens i nenes es preparen els examens i les proves de manera estratègica segons el que tu has anat demanant al llarg del procés d'aprenentatge i, per tant, esperen que les preguntes de l'examen siguin molt semblants a aquelles preguntes que s'han pogut efectuar durant el mateix ensenyament-aprenentatge.

Per tant, podem dir un cop més que a l'hora d'avaluar hem de tenir en compte molts factors: els seus aspectes més importants, les conseqüències que pot tenir, les problemàtiques que comporta, etc. Tot i que l'avaluació té molta importancia en el marc educatiu, penso que hauriem de redefinir l'avaluació ja que, sovint, acostuma a empitjorar l'aprenentatge dels alumnes en lloc de millorar-lo o fomentar-lo, si més no. Així que, quan avaluem hem de pensar en l'alumne i en allò que volem que aprengui i la utilitat que volem que ell doni a aquells conceptes treballats. Hem de pensar en totes les possibilitats davant d'un èxit o d'un fracàs escolar i, sobretot, crec que no hem de fer atribucions causals abans de conèixer el context o la situació personal de cada alumne, ja que, podem influir en el seu autoconcepte i, posteriorment, en la seva autoestima.